02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

Hola companys i companyes!

Després de la lectura de l’article “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes” vaig reflexionar durant una estona quines fronteres hem creat com a societat i arrel de la nostra manera de pensar a la meva ciutat, Barberà del Vallès. 

Sobretot m’he volgut centrar en les barreres físiques i també en aquelles simbòliques que existeixen entre les diferents generacions que podem trobar; dividint-les en 4 grups: infants, adolescents, adults i gent gran. Com diuen Liliana Kremer et al. (2018) en l’article esmentat anteriorment, reflexionar sobre les fronteres que podem trobar és una manera d’identificar i estudiar els límits com a barreres, però també com a ponts.

Per aquesta primera entrega, i per començar a endinsar-me en aquests fets, he estat observant com diferents generacions utilitzen un mateix espai públic de Barberà del Vallès a diferents hores d’un mateix dia. He escollit fer aquesta observació a un parc proper a l’escola pública Can Serra, que compta amb espais per fer esport, jugar a bàsquet, un parc infantil, jugar a la petanca, un espai per passejar als gossos, etc. És a dir, en principi, un espai que pot compartir tothom i que abarca una àmplia llista de diferents interessos que poden tenir les persones de la ciutat. 

Per representar les meves observacions, vaig fer una fotografia inicial del lloc, on surten en conjunt el parc infantil, l’espai per jugar a la petanca, la pista de bàsquet i de fons, l’espai per passejar els gossos. Després, vaig representar mitjançant una única il·lustració el que veia a tres hores distintes del mateix dia: les deu del matí, les cinc de la tarda, i les nou de la nit.

Tot i ser, com he dit, un espai pensat per a tothom, si ens fixem en la il·lustració veiem com

sembla que els espais estan delimitats per fronteres invisibles, i que cada generació només pertany a un d’aquests llocs. Per representar aquestes fronteres i aclarir-lo, li he donat color a les persones segons la seva generació: blau pels infants, rosa pels adolescents, lila pels adults i verd per la gent gran. Durant el matí predominaven sobretot les persones grans, que utilitzen l’espai per passejar, seure i sobretot solen estar a la zona de la petanca, jugant o asseguts als bancs. A la tarda hi ha més presència de famílies i infants que acaben de sortir de l’escola i volen anar al parc a jugar. També d’alguns adolescents que juguen al bàsquet o passen el temps amb amics, tot i que solen aparèixer quan les famílies marxen i el parc es queda buit. Cap al vespre augmenta la presència d’adults, que sobretot aprofiten la calma per passejar els gossos.

Això m’ha fet reflexionar, ja que tot i que l’espai físic és el mateix, canvia qui té dret, real o simbòlic, a ocupar-ho. 

Per analitzar aquesta problemàtica, he dissenyat la il·lustració tenint en compte aspectes com l’edat de les persones, les activitats que realitzen, els llocs que ocupen i les relacions que estableixen entre elles. He après que un espai no és només un lloc físic, sinó que també adquireix significats diferents segons qui l’utilitza i en quin moment.

Una de les dificultats ha estat coincidir amb els diferents moments del dia i aconseguir representar a la il·lustració el que captaven els meus ulls per poder comparar l’espai de manera clara. 

Referència bibliogràfica:

Entre-lugares de las culturas | Observatorio Latinoamericano de Gestión Cultural. (s. f.). https://observatoriocultural.udgvirtual.udg.mx/publicaciones/entre-lugares-de-las-culturas 

Enllaç al Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1H2OyNRO_DsD_gKr3t9_9ZnA80ClN7OrN?usp=drive_link