02.173 - Educació artística - Aula 1

Públic

Hola companys/es!

Som el grup de la Laia Fernandez, la Claudia Rother i la Lucia Millan. A continuació us compartim el nostre recull d’experiències i la conclusió que hem tret conjuntament:

Recull d’experiències 

Una de les experiències individuals que hem escollit és la de les joguines sense etiquetes. Aquesta experiència la va experimentar una de les nostres components del grup, la Laia, durant la seva estada de pràctiques a l’escola Bernat Metge al Prat de Llobregat. Aquesta proposta va consistir en un treball d’investigació per part de l’alumnat sobre els estereotips de gènere en els catàlegs de joguines sobretot durant l’època de Nadal. Un cop finalitzada la seva recerca, els infants hauran de crear les seves pròpies joguines sense associar ni colors, ni professions a nens o nenes, sinó que han de ser joguines per a tothom, sense establir cap mena d’estereotips de gènere.
Hem decidit triar aquesta experiència perquè considerem que és essencial treballar els estereotips de gènere des de l’educació primària i fent ús també de l’educació artística, ja que sovint des de ben petits els infants reben missatges que associen colors, joguines i fins i tot professions als nens o a les nenes, fet que pot arribar a condicionar els seus interessos i la manera d’entendre els rols de gènere.
Trobem que és una proposta interessant, pel fet que convida a l’alumnat de l’aula a què observi i faci crítica sobre els catàlegs de joguines i que a més identifiquin estereotips de gènere, que avui dia continuen sent presents en la nostra actualitat. A partir d’aquest projecte, els infants no només reben informació, sinó que a més es qüestionen el que observen i poden conformar les seves pròpies opinions.
A més, el fet que el projecte finalitzi amb la creació de les seves pròpies joguines evidencia la combinació tant de la reflexió amb la creativitat i també de l’expressió artística. Creiem que aquest tipus d’activitats transmeten als infants que no hi ha joguines per a nens o per a nenes, sinó que cadascú és lliure de fer ús de les joguines que vulgui, i que les joguines són per a tothom.

Una altra de les experiències escollides ha sigut la dels tallers amb les famílies, explicada per la Claudia. Ella va viure aquesta experiència com alumna a la seva escola de Primària, l’Escola del Bosc. La proposta va sorgir arrel d’una activitat prèviament proposada als infants: representar en un mural conjunt de la classe l’origen dels seus avantpassats i la cultura i tradicions de la seva família, fent una petita investigació prèvia a casa seva (preguntant als pares, germans, avis…). A partir d’aquest mural, on es presentaven diferents cultures, es proposava a les famílies a presentar-se voluntàries per formar part d’un dia de tallers culturals a l’escola, on aquells membres familiars que volguessin podien preparar diferents activitats per ensenyar als infants una part de la seva cultura. Per exemple, una mare marroquina explicava en què consisteix la henna, uns pares romanesos cuinaven dolços típics del seu país, etc.
Aquesta experiència la va viure la Claudia durant el curs de quart de primària, i es va realitzar al llarg d’una setmana on diferents famílies voluntàries realitzaven els tallers proposats. Tot i això, les tres estem d’acord en què es podria adaptar a qualsevol curs de Primària i durant la jornada desitjada.
Hem escollit aquesta experiència perquè considerem essencial treballar la interculturalitat des de l’escola, donant visibilitat a les diferents cultures presents a l’aula. A més, la participació de les famílies permet que els infants coneguin altres tradicions a partir d’experiències properes. També destaca la seva relació amb l’educació artística, ja que activitats com la decoració amb henna o les elaboracions tradicionals permeten descobrir altres formes d’expressió cultural. D’aquesta manera, es fomenta el respecte, la curiositat i la valoració de la diversitat, fent que totes les cultures se sentin representades dins la comunitat educativa.

Per últim, l’altra experiència triada ha estat Memòria històrica del poble i el barri, explicada per la Lucía. Aquesta pràctica és adient per abordar la diferència perquè es desplaça el focus del cànon artístic tradicional cap a la cultura visual quotidiana i la memòria comunitària. En lloc de tractar la diversitat des d’una celebració folklòrica i puntual, aquest projecte legitima els sabers no hegemònics i les històries de vida de les famílies migrades de classe treballadora, connectant amb el recorregut i origen de cada alumne i oferint una pedagogía atenta a tots i totes le sinfants i les seves singularitats.
Des de les pràctiques artístiques contemporànies, la proposta podria inspirar-se en les alter cartografies de Rogelio López Cuenca (2020) i en el projecte Històries ambulants d’Ana Flávia Baldisserotto, autors que utilitzen la relectura de l’espai públic i l’escolta activa al carrer per visibilitzar memòries populars. Així, la fotografia i el registre sonor esdevenen eines d’emancipació perquè l’alumnat esdevingui narrador crític del seu propi entorn.

Conclusió compartida

L’anàlisi conjunta de les tres experiències seleccionades (Joguines per a tothom, Tallers culturals amb famílies i Memòria històrica del poble i el barri) permet identificar com l’educació artística es pot transformar en un dispositiu d’emancipació, investigació i diàleg crític a l’escola primària.

Les tres propostes comparteixen la superació dels models artístics tradicionals basats en la còpia o simplement la demostració de la tècnica individual, apostant per metodologies actives on l’alumnat esdevé un creador i té espai per a reflexionar i imaginar. Així mateix, totes tres experiències situen l’aprenentatge en la cultura visual i quotidiana dels infants, connectant l’aula amb les seves vivències reals i el seu entorn immediat. Tot i les similituds, cada pràctica aborda la diferència des d’un eix analític complementari.

La proposta de les joguines s’enfoca en la perspectiva postfeminista i la deconstrucció dels estereotips de gènere en la infància, qüestionant la cisheteronormativitat comercial. D’altra banda, la proposta dels tallers culturals amb les famílies prioritza la interculturalitat participativa, obrint les portes del centre als sabers materials, sonors i viscuts de les famílies migrades i valorant la tradició.

Per últim, la proposta de la memòria del barri adopta una mirada decolonial i interseccional (creuant classe social, origen i territori), utilitzant la fotografia i el so per construir cartografies i donar veu a la memòria popular veïnal.

En conjunt, aquestes pràctiques ens fan veure que la diversitat no s’ha de treballar només en moments puntuals o com una manera de conèixer altres cultures, sinó que hauria de formar part del dia a dia de l’escola. A través de les diferents activitats artístiques, com la manipulació de materials, la creació de dibuixos i imatges o l’expressió mitjançant els sons, els infants poden compartir les seves experiències, conèixer altres realitats i sentir-se representats. D’aquesta manera, es dona importància a totes les identitats i es fomenta un ambient on tothom pugui expressar-se lliurement i sentir-se acceptat. Considerem que és important treballar aquests valors des de petits, ja que contribueixen a formar infants més respectuosos, empàtics i conscients de la diversitat que els envolta.

Bibliografia

• Baldisserotto, A. F. (2022). Històries ambulants. Dins DDAA, Fitxes de referents artístics . Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
• López Cuenca, R. (2020). El arte en los líquidos espacios fronterizos: Rogelio López Cuenca en conversación con Lynda Avendaño, Ignacio Estella y Eva Fernández del Campo. Anales de Historia del Arte, 30, 30–41. https://dx.doi.org/10.5209/anha.72172